tEoria de l'edUcació

Què és teoria?

Segons el manual de l'assignatura de psicologia evolutiva (Psicología del desarrollo: Infancia y Adolescencia; Shaffer y Kipp) ens defineix a la teoria com un conjunt de conceptes i procediments que tenen com a finalitat descriure, organitzar i explicar una sèrie d'observacions; explica algun aspecte de l'experiència.

Considerant això, podríem suposar que la teoria de l'educació ha d'incloure conceptes educatius, explicacions o discursos sobre els conceptes i ha de seguir les tradicions.
La teoria de l'educació té dues nocions:
. explicació per predir, idea.
. teoria oposada a la pràctica.


Segons la viquipèdia, la teoria és "un sistema lógico compuesto de observaciones, axiomas y postulados, que tienen como objetivo declarar bajo qué condiciones se desarrollarán ciertos supuestos, tomando como contexto una explicación del medio idóneo para que se desarrollen las predicciones. A raíz de estas, se pueden especular, deducir y/o postular mediante ciertas reglas o razonamientos, otros posibles hechos."

Una teoria ha de poder ser comprovada per l'experimentació, o l'observació. Si els fets prevists per una teoria no poden ser verificats, o apareixen nous fets no prevists en una teoria, seguint sempre els principis del mètode científic, s'ha de canviar la teoria, canviant alguns dels seus axiomes, o afegint-ne de nous.

La teoria de l'educació no pot establir com ha de ser l'educació.
Ha de ser una teoria pràctica perquè l'educació ho és.
En quant a la idea de si la teoria és intuïció, dependrà del concepte d'educació nosaltres que tinguem per a que sigui una teoria o altre o una pedagogia o una altra.

La teoria evolucionista de Darwin va suposar una recuperació pedaogica.
Darwin estava segur que els infants petits i sense entrenament comparteixen moltes de les característiques dels seus antecessors d'altres espècies, i va proposar la teoria de que en el desenvolupament del nen es veia reflexat la història de la evolució de les espècies, il·lustrant amb això "l'origen de l'home"

CRONOLOGIA:

1. La pedagogia com un tot (principis s. XIX)
- cos únic de coneixements sobre l'educació (Herbart)
. teoria i pràctiques indissolubles (no hi ha teoria, no hi ha pedagogia)

2. Divisions internes de la pedagogia
- separació entre teoria i pràctica (finals s. XIX)
. la didàctica i les metodologies com a focus d'atenció; es relega la teoria a "pensament pedagògic" de tipus històric. Lo experimental són les metodologies, didàctiques.

- separació entre experimentalistes i racionalistes (principis s. XX)
. el racionalisme és acientífic, no té fonaments metodològics.
. l'experimentalisme no amplia el coneixement, el corrabora.

- disgregació temàtica (mitjans-finals s. XX): ciències de l'educació
. diversificació de les ciències socials:
* psicologia, filosofia, sociologia, economia...
. ampliació del fenòmen educatiu: complementarietat.
* interès des d'altres disciplines: medicina, arquitectura, ergonomia...

- teoria de l'educació com a disciplina
. perpectiva germànica
. perspectiva angloamericana
(són els dos recursos que tenim per entendre on ens trobem ara en teoria de l'educació)
((http://materialsteoria.blogspot.com/))



La teoria de l'educació ens ha de proporcionar elements, pistes cintètiques resumides (crítica de l'educació).
La teoria de l'educació la descriuen 3 nivells:

1. Nivell històric: (com hem passat i pensat l'educació) com ha estat el fenòmen educatiu i com s'ha pensat el fenòmen educatiu.

2. Nivell descriptiu: que ens ajudi a analitzar i estudiar. Com és el fenòmen educatiu? Com es manifesta la societat?

3. Nivell prospectiu: com ha de ser o hauria de ser l'educació. Això suposa una IDEOLOGIA.


TEMES PROPIS DE LA TEORIA.

1. Perfectibilitat. (ha de ser perfectible l'estudiant?)
la teoria s'ha de preocupar per la millora de les condicions...

2. Coherència i legitimitat dels valors de l'educació. Com s'estableix la legitimitat d'uns valors? qui marca els valors? quines metodologies són adients?
Condicions en què es dóna l'educabilitat.

3. Metodològica: a teoria hem de pensar, és la única eina que tenim: observar, parlar, relacionar, comparar..

4. Problemes conceptuals: hem de pensar, saber pensar per fer la teoria. (amb les dificultats conceptuals tenim molts problemes).

Per què costa trobar solució a l'educació? Influència de la política mal entesa --> PROBLEMA.

5. Venim d'un model que es coneix com a relativització del coneixement. Si tothom opina sobre l'educació és un problema.