edUcación vial para niños..

Aquest vídeo està pujat al youtube i gravat per uns alumnes universitaris. El professor els va manar gravar un anunci educatiu amb ajuda d'una càmera, dels ordinadors i de la seva imaginació, és a dir, bàsicament gravar un anunci amb l'ajuda de les noves tecnologies.


Amb aquest vídeo, el que pretenc, és veure les possibilitats que té el món de la tecnologia a nivell educatiu.
És veritat que els nens abusen d'aquesta: consoles, mòbils, internet, jocs d'ordinador.. però també sabem que la tecnologia no només és això, gràcies a aquesta, podem realitzar també moltes activitats amb els nens, que a més de divertir-los els ensenya. És una forma d'ensenyar molt més dinàmica i activa, que augmentarà la seva motivació i les seves ganes d'aprendre ontenint així uns resultats millors.


Cal concenciar-nos de la quantitat de nous recursos educatius i de les possibilitats que ens dona la tecnologia que tenim al nostre abast i no hem de desaprofitar.

Amb això no m'estic posant a favor de la tecnologia, però sí, donar-li una mica d'importància, perquè si més no, tothom la utilitza i tothom se'n serveix d'ella.

Estaran preparats els nous alumnes universitaris per desenvolupar les competències que s'exigigiran a partir de l'any que vé amb la implantació del nou sistema europeu, si mai ningú els ha ensenyat per competències?


A Espanya s'ensenya per contingut, per matèria. No importen les competències. Els professors de l'ESO ensenyen el temari, que per a ells és lo important. Pels alumnes, en canvi, això no els serveix de res, només els serveix per aprovar, però no sortiran amb unes competències assolides. A més, el contingut que s'aprèn a l'ESO, no es queda ben assolit tampoc, perquè s'ho estudien per aprovar, sense entendre-ho.

A la resta d'Europa, s'ensenya per competències. Des de ben petits fins a grans.
D'aquí ve que en les proves PISA, Espanya es troba a la cua, perquè quan es passen aquestes proves no es té en compte que aquí no s'ensenya igual que per la resta d'Europa.

La crisis devuelve al directivo a clase

La crisis deja una ristra de ejecutivos en el paro en todo el mundo, el acceso al crédito se cierra, y el pánico contrae el consumo y las ventas en casi todos los sectores. Sin embargo, los masters en dirección de empresas de las grandes escuelas españolas (los MBA, según las siglas en inglés, programas de alto nivel de uno o dos años) se disparan. Es la propia debacle económica -por los despidos, en unas ocasiones, y por las escasas oportunidades de prosperar, en otras- la que devuelve a los directivos a clase.

Crece el número de antiguos ejecutivos del sector financiero en formación

Esade ha visto subir hasta un 56% las solicitudes para su MBA el próximo curso, que cuesta 56.000 euros. A IESE le han subido las instancias para el suyo (de 67.900 euros) también un 20%. Y el Instituto de Empresa Business School ha recibido entre un 25% y un 30% más de peticiones para su curso de 48.000 euros. Las plazas ofertadas se mantienen, con lo que aumenta la competencia entre candidatos, pero no el número de estudiantes. Lo que sí bajan son los programas pagados por empresas.

"Hay directivos que se han quedado sin trabajo y aprovechan para formarse y salir reforzados de la crisis, y además las ofertas laborales o las oportunidades de progresar en las empresas ahora no son tan atractivas", explica Camila de Witt, directora de admisión para el MBA de Esade, con 180 alumnos, que ha flexibilizado la duración de los programas para 12, 15 o 18 meses. De Witt constata cómo ha crecido, sobre todo, el número de candidatos procedentes de sectores muy castigados, como el financiero o la inversión.

Uno de ellos es Mirco Iwan, un ex ejecutivo alemán de 32 años que acaba de comenzar sus clases en Esade, en Barcelona. Decidió dejar Arques, su empresa de capital de inversión (private equity), en Múnich, antes de que estallase la crisis con su actual virulencia, en julio de 2007. "No lo hice directamente por la crisis, pero mi empresa ya estaba tocada, empezó a haber despidos y, además, dejó de haber operaciones de compraventa y decidí parar un año para hacer el master", explica.

"Es general en todas las crisis. Los aspirantes al master también crecieron mucho con la burbuja digital, y luego, en 2004, volvió a la normalidad. Esto también volverá a estabilizarse en unos dos años", asegura desde Barcelona el director de admisión de IESE, Javier Muñoz, quien comenzó a notar el repunte en 2008, cuando las peticiones crecieron un 40%.

IESE forma a 220 ejecutivos en el MBA con una proporción de unas 10 solicitudes por plaza. La mayor parte de alumnos de estas escuelas son extranjeros, procedentes del resto de Europa o Asia, y tienen una edad media de entre 28 y 29 años, con lo que ya tienen varios años de experiencia laboral.

Julián Trigo, director de admisión del Instituto de Empresa, situado en Madrid, con 600 alumnos de MBA, destaca el crecimiento entre el 15% y el 20% de las solicitudes de alumnos del área Asia-Pacífico, y corrobora el incremento de aspirantes procedentes del sector financiero y bancario. Trigo considera que el coste de oportunidad de aparcar la carrera dos años hoy día es mucho menor. "Algunos de los directivos pueden temer incluso que haya despidos en sus empresas, así que se ponen dos años a estudiar para ver luego cómo van las cosas".

La cultura ecuatoriana desembarca en España.

Conciertos, talleres artísticos, exposiciones y un ciclo de cine buscan dar a conocer en España el quehacer de los creadores ecuatorianos.


Conciertos, talleres artísticos, exposiciones fotográficas, presentaciones de libros y un ciclo de cine son algunas de las actividades que desembarcan esta semana en Madrid para difundir la realidad cultural de Ecuador. El objetivo, dar a conocer el quehacer de los creadores de un país "en movimiento, que desafía sus fronteras físicas", según comentó su ministro de Cultura, Ramiro Noriega. En la presentación realizada ayer en la Casa de América de Madrid, Noriega definió la semana cultural de Ecuador como "una experiencia única", que trae a España el pensamiento crítico ecuatoriano "a través de la diversidad del lenguaje". La semana dedicada a la cultura ecuatoriana comenzó ayer con la inauguración de la muestra Ecuador, un legado fotográfico del siglo XIX, una muestra con imágenes del país andino entre 1860 y 1890. Su comisaria, Lucía Chiriboga, explicó a Efe que la exposición reúne retratos, vistas urbanas y paisajes naturales. Las celebraciones incluirán la presentación de la colección Literatura de Ecuador, realizada en colaboración de la editorial Alfaguara con el Gobierno ecuatoriano, que incluye una antología de poesía, una antología de cuentos del siglo XX y una selección de 10 novelas de autores contemporáneos. El escritor Javier Vásconez, que participó en la edición de la monumental obra (más de 3.000 páginas en tres tomos), indicó que la colección llena un vacío cultural sobre el conocimiento de la literatura ecuatoriana. Vásconez presentará además Estación de lluvia, una selección de sus cuentos. Entre otras actividades, está previsto un homenaje para el pintor ecuatoriano Oswaldo Guayasamín (1919-1999), desde ayer da nombre a una de las salas de la Casa de América madrileña. Además, se proyectará una muestra de cine ecuatoriano, con proyecciones diarias de algunas de las películas más representativas del país suramericano.

.La Ola.

‘La ola’ ha concursado en el Festival de Sundance, en los Premios del Cine Europeo 2008, tiene dos premios y dos nominaciones de los Premios Alemanes de Cinematografía y estuvo nominada al tráile extranjero más original en los Golden Trailer Awards.

Esta película recrea los hechos reales que ocurrieron en 1967 en Palo Alto, California: el profesor de historia Ron Jones dirigió una recreación experimental de la Alemania Nazi con alumnos de secundaria. Al no poder explicar a sus alumnos por qué los ciudadanos alemanes (especialmente los no judíos) permitieron que el Partido Nazi exterminara a millones de judíos y otros llamados “indeseables”, decidió mostrárselo. Jones comenzó con cosas simples, como la disciplina en el salón de clases, y logró convertir a su clase de historia en un grupo con un gran sentido de propósito.

El experimento cobró vida propia, con alumnos de toda la escuela uniéndose a él. Jones se preocupó acerca del resultado del ejercicio y lo detuvo haciendo ver a sus alumnos que el movimiento tenía un líder mundial: Adolf Hitler. Se rumoreó que hubo implicaciones, como el suicidio de uno de los alumnos, pero poco ha trascendido sobre el asunto.

Todd Strasser se basó en este experimento para escribir, con el seudónimo Morton Rhue, la novela en la que se basa ‘Die Welle’. Antes de esta adaptación de Gansel, el libro conoció otras en cine y teatro.

OPINIÓ:

La pel·lícula ensenya una "agrupació" d'estudiants amb formes dures i violentes de submissió dels individus al grup. El professor imposa un règim d'estricte disciplina en la seva classe per dur a terme l'experiment que ha començat, restringint la llibertat als alumnes i fent d'ells una unitat, una única massa. Els alumnes reaccionen amb entusiasme i accepten l'obediència exigida per ells mateixos. Els que estaven en contra d'aquest moviment, que anomenen “la Ola”, són aïllats o inclús agredits si no s'hi unien. L'experiment, que en un principi havia de durar un dia, es va estendre per tota l'escola i s'hi van implicar moltíssim, fins al punt que els membres del moviment van començar a espiar-se i a desconfiar entre si. Finalment, el professor es veu obligat a acabar amb l'experiment perquè se li escapa de les mans.

Los estudiantes de la Carlos III se encierran contra Bolonia.

Segons publica el diari El País: http://www.elpais.com/yoperiodista/articulo/Periodista/Espana_Madrid/Bolonia/encierro/estudiantes/Madrid/protesta/Universidad/estudiantes/Carlos/III/encierran/Bolonia/elpepuyop/20090428elpyop_3/Tes


La Asamblea de Estudiantes de la Universidad Carlos III de Madrid ha convocado este lunes 27 de abril un encierro en el que los universitarios han manifestado su postura contra el Espacio Europeo de Enseñanza Superior.

Tiendas de campaña, sacos de dormir y algunas provisiones. Estos son algunos de los recursos con los que se han encerrado los estudiantes en el edificio principal de la Facultad de Humanidades del Campus de Getafe.

Durante el encierro, que se ha organizado de manera pacífica, los estudiantes han preparado la huelga convocada para el próximo martes 28 de abril en la que protestarán por la incorporación del Plan Bolonia.

Para la huelga están previstas una serie de actividades alternativas, como charlas y mesas redondas sobre el nuevo Plan. Los estudiantes declaran que "Bolonia es un sistema mal organizado y que se está implantando muy mal en España" y que "nunca se consultó su implantación a la comunidad universitaria".

Aquí en tenim un altre exemple d'estudiants universitaris en contra del nou procés, el de Bolonia. Amb això vull dir que en son molts els que no volem que aquest pla sigui vigent.
Els estudiants d'aquesta universitat de Madrid utilitza els mateixos recursos per manifestar-se que nosaltres, els estudiants de la UB: ocupació de la universitat, matalassos... Això demostra que en aquests casos, tots som estudiants, anem tots a una i coneixent-nos o no, ajudem-nos els uns amb els altres!

La darrera imatge, on apareix la pancarta que diu: "Huelga en las aulas, clases en la calle" és exactament la mateixa idea que una professora de la UB va proposar a l'assamblea que va tenir lloc el dia després d'aquells actes tant violents protagonitzats pels mossos d'esquadra.

trEballem bOlonia.

Ja fa uns dies que a classe esteim treballant el tema de Bolonia. Hem fet grups i cadascun d'aquests treballa un tema concret sobre Bolonia.
Es va afegir un grup d'última hora (el qual jo en sóc partícipe) que va d'observador dels altres grups. Consisteix en investigar sobre metodologies de grup: com treballen, com es reparteixen la feina, etc.

M'ha tocat el grup 5, que treballa la situació actual de la UB a pedagogia, el sistema d'accés, les necessitats de l'alumne, la compatibilitat actual entre treball i feina, i la proposta del 2010 amb totes les característiques descrites anteriorment. Finalment, ho comparen amb altres universitats.

I quina és la meva actuació? Doncs controlar com treballen.
El primer dia, es van repartir el tema en tres parts i el que em va cridar l'atenció és que em van demanar que jo fes els grups.
Tot i així, finalment, es van posar d'acord i ells mateixos van decantar-se pel que més els cridava l'atenció i el amb el que millor treballarien. Així, els tema queda dividit en:
- situació actual. (el treballen dues persones del grup)
- proposta UB. (el treballen tres del grup perquè és més llarg que els altres)
- comparació amb altres universitats. (el treballen dos membres del grup)
Una vegada els temes de cada grup han estat acabats, s'han fet grups nous per posar en comú tota la informació de cada grup i així, posteriorment, poder elaborar l'informe final. Ja portem uns dies treballant en grup, cosa molt positiva perquè a banda d'aprendre nous temes sobre el que estem treballant, aprenem tècniques i metodologies de grup: expressar-nos, comunicar-nos; aprenem a escoltar i donar la nostra opinió, debatre... M'ha tocat ser la observadora del grup C. Van anar fent un resum de les idees bàsiques del tema que estaven treballar, grup per grup:

• GRUP 1: assignatures, competències, pràctiques, treball final de grau (enfocat en la carrera de pedagogia). Està comparat amb una altra universitat: URV.

• GRUP 2: transició del pla antic a Bolonia, homologació dels títols. Canvis d'universitat amb la meitat del títol, reconeixement de titulacions, proves d'acreditació a les noves tecnologies.

• GRUP 3: finançament de l'estat, el que es paga amb beques..., competències i el capital privat que paguen les empreses privades.

• GRUP 4: han fet entrevistes a membres del professorat perquè els expliquin què hi havia abans, i què hi haurà ara.

• GRUP 5: situació actual de la UB a pedagogia, sistema d'accés, necessitats de l'alumne, compatibilitat actual entre treball i feina, proposta del 2010 amb les característiques anteriors, comparació amb altres universitats.

• GRUP 6: organitzacions del govern enfocat des del parlament fins arribar a la universitat: parlament, govern espanyol, generalitat de Catalunya, UB-->> rector, consell de govern..., per qui està format i competències que té cadascun d'aquests membres, participació estudiantil.

• GRUP 7: avaluació de la UB: alumnat, professorat i sistema en general.

En quant a la imatge, creieu que anem cap enrere amb Bolonia?
La meva opinió és que anem cap a un lloc equivocat.. entrem en un capitalisme absolut amb la intromissió de l'empresa privada en la universitat futura. Això és una barbaritat, perquè serien ells qui ho controlarien tot i qui prendria totes les decisions. Tot i això, no hi ha res concensuat i esteim tots en fase d'informació...