jO valOro lo positiu, l'esfOrç que fan ells...]] - 30 minuts; TV3 -

VISC A LES CASES BARATES.

http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1237&item=reportatges&lang=ca

El reportatge d'aquesta setmana segueix el dia a dia d'un institut situat en un dels barris més aïllats i desconeguts de Barcelona, les Cases Barates del Bon Pastor. Un centre que se sent tan abandonat com fins fa molt poc ho estava el barri i on s'ha trencat qualsevol equilibri: l'alumnat és pràcticament en la seva totalitat gitano i immigrant, i especialment els que tenen les situacions socials i escolars més precàries.

Els protagonistes del reportatge són nois d'entre 12 i 16 anys d'aquest centre, el SES Cristòfol Colom. A través d'ells es va perfilant una realitat desconeguda a la majoria dels instituts de Barcelona: alumnes que arriben a l'ensenyament secundari sense saber llegir, xifres d'absentisme de més del 30 per cent, col·lapse dels serveis socials per atendre les situacions més delicades... I els protagonistes són també els professors i el seu afany contra corrent per normalitzar un centre que tot el barri veu com un gueto i del qual la població normalitzada fuig.

Els alumnes del Cristòfol Colom viuen majoritàriament allà mateix, a les Cases Barates del Bon Pastor, just al límit de la ciutat, rodejades de polígons industrials i desconegudes per bona part dels barcelonins. Uns habitatges minúsculs, construïts el 1929 per allotjar –i amagar- la població barraquista de la muntanya de Montjuïc. Així se senten també ells, en un món petit, aïllats i marginats.

D'aquí a molt poc, el barri de les Cases Barates del Bon Pastor haurà desaparegut. Les cases estan en procés d'enderrocament, seguint el camí de les que també hi havia al Baró de Viver i les d'Eduard Aunós, i els seus veïns optaran a pisos nous, tancant així una etapa de la història de Barcelona. A això, s'hi afegirà la llargament esperada arribada del metro i la futura estació de l'AVE de la Sagrera, que col·locarà el Bon Pastor en el lloc que li correspon en el mapa de la ciutat.

El Cristòfol Colom, de moment, no sap quin futur l'espera.

El títol d'aquesta entrada és una frase que em va cridar l'atenció d'una professora de català.
Ella diu que els "valora lo positiu, l'esforç que fan. Ell es va estar a classe, escoltava, i feia l'esforç, feia l'esforç de contestar una cosa que jo li preguntava encara que no contestés bé. Llavors claar, jo no puc arribar a dir: ai, es que això no ho aprendran... NO! jo valoro lo positiu".

Respecte això que diu aquesta professora, volia comentar que és una de les poques que pensa d'aquesta manera. Com hem comentat en el post anterior, molts professors posen etiquetes als alumnes des d'un principi, sense coneixer-los. Llavors és quan no es motiven i passen de l'assignatura.
Cal comentar també que el tipus de comentaris que despreciarien els alumnes i no valorarien les seves capacitats i possibilitats, contradiuen les 3 capacitats bàsiques de l'educant de les que parlàvem a l'anterior entrada. No se'ls tracta amb racionalitat i per decomptat, no se'ls considera la capacitat de canvi, no creuen en la seva evolució, progrés, no els veuen capaços d'arribar a aprendre allò que sí que podrien aprendre els "alumnes normals" però.... qui són per a ells els "alumnes normals"?

Potser, primer de tot, caldria saber si hi ha professors normals i saber quins i com són aquests, perquè no trobo normal que etiquetin a un alumne només pel fet que li pugui costar més aprendre una cosa o ells no els vegin amb prou capacitats.
Si més no, som persones, i una oportunitat se'ns ha de donar per demostrar que sí que som capaços d'aprendre allò que potser ens costa, que tenim possibilitats i sobretot CAPACITATS, unes capacitats que s'han de respectar i no s'ha de permetre que un professor (pel fet de ser professor) ens les violi perquè així com els alumnes tenen uns drets, els professors també, i s'han de respectar en ambdós casos.