Un nen britànic de 13 anys té un fill amb la seva parella.

Segons va publicar el passat divendres dia 13 el diari el mundo, un nen britànic de 13 anys va tenir un fill amb la seva parella de tan sols, 15 anys.
" A pesar de su escasa edad, ni Alfie Patten ni Chantelle se plantearon abortar y decidieron seguir adelante cuando descubrieron que estaba embarazada. El tímido muchacho se muestra orgulloso: "Pensé que sería bueno tener un bebé". -explica el diari.

Respecte a aquest fragment, m'agradaria comentar que un nen de 13 anys no està suficientment capacitat psicològicament ni es troba amb condicions per ser pare, bàsicament perquè ell li falten moltes coses per aprendre. Com pot educar un fill seu si ell encara està en un procés d'aprenentatge continu? Aquest nounat es trobarà en unes condicions familiars adequades per al seu creixement? No entenc com els pares dels joves van permetre que l'embaràs seguís endavant saben quina era l'edat dels seus fills respectivament i les condicions amb què es trobaven: adolescents que encara els queden moltes coses per aprendre.

Si tenim en compte que la notícia comenta que cap de les dues famílies dels nous pares es troba en una bona posició econòmica, i que, els pares potser hauran de deixar d'anar a l'escola, possiblement per treure endavant al bebè, no crec que tengui unes condicions massa bones. Ja no tan sols, pel que fa a les coses materials, sinó també a les afectives. Uns pares tan joves no es troben suficientment capacitats per criar un fill, ja que tenen edat per estar amb els amics i jugar i aprendre, anar a l'escola...

Crec que s'hauria d'impartir més l'educació sexual, per evitar problemes tals com aquest. I no tan sols un embaràs, sinó també per prevenir totes les malaties de transmisió sexual. El tema de la sexualitat sempre ha estat una mica tabú, però és important educar-los des de ben petits per a conscenciar-los del que suposa, per intentar que aprenguin, a adoptar o canviar actituds, valors o comportaments.
A banda d'això, també, crec que s'hauria de potenciar més la comunicació amb els pares, per tal que poguessin intervenir una mica amb el seu fill, perquè un nen de 13 anys, en la meva opinió no té edat per tenir relacions sexuals, sinó d'estar jugant, i per tant, crec que només els pares que més atenció mostren als seus fills són capaços d'aturar accions com aquesta.

En conclusió, crec que l'educació sexual és molt important, i que s'imparteixi des de petits. Com que ningú es vol fer càrrec d'això, ens hem d'ocupar de garantir la informació sobre la promoció, prevenció i educació sexual, per tal d'evitar problemes com aquest, ja que un nen de 13 anys, per dir-ho d'alguna manera " no està acabat d'educar" i per tant, no es pot fer càrrec d'una criatura i ser l'encarregat de la seva educació.


Us deixo una pàgina que he consultat on apareix un document sobre l'educació sexual:
http://www.uba.ar/encrucijadas/nuevo/pdf/encrucijadas39n7.pdf



L'enllaç de la notícia perquè la llegiu sencera:
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/13/internacional/1234518936.html


Tonia Martínez.

'pEdagogia com a ciÈncia o com a tEcnologia?'

Feta aquesta petita introducció, cal dir que el primer dia de classe, vam fer un debat sobre el 'Saber en Educació'.
Vam començar amb la idea de si la PEDAGOGIA és una ciència o una tecnologia.
Vam arribar a la conclusió de que la tecnologia busca metodologies, ja que s'interesa per la praxis. En canvi, la ciència estudia la veritat. La pedagogia busca conèixer i predir, per tant, podríem dir que és científica.
Però, què és pedagogia?

Segons la viquipèdia, podem dir que "La pedagogía es la ciencia que estudia a la educación como fenómeno típicamente social y específicamente humano."
Amb aquesta definició potser ens hem quedat pràcticament igual que estàvem, per això, he trobat una explicació a on ens quedaria una mica més clar.

"La pedagogía es un conjunto de saberes que se aplican a la educación como fenómeno típicamente social y específicamente humano. Es por tanto una ciencia de carácter psicosocial que tiene por objeto el estudio de la educación con el fin de conocerla, analizarla y perfeccionarla. La pedagogía es una ciencia aplicada que se nutre de disciplinas como la sociología, la economía, la antropología, la psicología, la historia, la filosofía o la medicina.Es importante considerar y tomar en cuenta que a pesar de que la conceptualización de la pedagogía como ciencia es un debate que actualmente tiene aún vigencia y que se centra en los criterios de cientificidad que se aplican a las demás ciencias y que no aplican directamente a la pedagogía, es por ello que referirse a la pedagogía como ciencia puede ser un tanto ambiguo, incorrecto, o por lo menos debatible. Existen autores, pues, que definen a la pedagogía como un saber, otros como un arte, y otros más como una ciencia (haciendo una pausa y reconociendo que como ciencia habría que establecer apuntes específicos) de naturaleza propia y objeto específico de estudio, que son los sistemas públicos educativos y no la educación en general. En vista de que su razón de ser no se halla en si misma, y que no es sino el punto de llegada y partida de diversas elucubraciones respecto de la educación, y contenidos que podemos observar en otras ciencias."

Amb això podríem dir que no només és científica, sinó que també té una part de tecnològica, ja que la tecnologia pretén millorar les condicions, tenint un component artístic, és a dir, pensant des d'una altra òptica, més enllà..

Per tant, podríem dir que el pedagog ha d'adoptar una actitud artística.

La tecnologia resol problemes, mentre que la ciència noméshi contribueix. És evident que en l'educació hi ha problemes, per tant, podem afirmar que la pedagogia també té una part de tecnologia.

Com a idea final,dir que a qualsevol fenòmen social li podem trobar sempre la problemàtica educativa associada.

nOves sensaciOns..

Després d'un parell de classes de la nova assignatura de Teoria de l'educació II, ja estic una mica més centrada sobre el contingut de la matèria.

Primer de tot, vull explicar que trobo que la idea d'un blog personal de l'assignatura és molt bona, ja que això ens permetrà reflexionar i opinar de manera més personal i autònoma. A més, això d'haver de comentar notícies pot semblar molt difícil (de fet, li trobo) però segur que cap a final de curs, ens semblarà una tasca ben fàcil i ens haurà estat molt útil.

Aquesta nova metodologia que fem servir ara em sembla que ens aportarà moltes coses bones perquè tots tindrem l'oportunitat d'expressar-nos si ho desitgem. A banda d'això, els debats entre professor i alumnes, ens ajudaran a perdre la por a parlar en públic i, a més, a adoptar posicions contràries a les que realment pensem.

Pel que he anat veient en aquestes dues sessions, crec que serà una matèria molt més pràctica i didàctica que la que fèiem en el semestre anterior, Teoria de l'educació I, que era més teòrica.

Pel que fa al contingut, la veritat és que hem anat fent coses que no estan lligades entre si. Potser el primer dia vam fer una introducció i el segon ja vam entrar en matèria.

Ja aniré veient com va l'assignatura a mesura que anem avançant amb el temari.

una salutació,

Tonia Martínez.