Herbart

Johann Friedrich Herbart (1776-1841) va ésser un filòsof i pedagog alemany.

El 1809 va substituir Kant a la seua càtedra de Konigsberg, on fundà i dirigí el primer seminari pedagògic per a la formació del professorat.

Segons Herbart (que va rebre un gran influx de Pestalozzi) la veritable educació té per finalitat primordial la promoció de l'interès, del coneixement i de la participació. Quant a l'activitat intel·lectual, creu que ha d'abraçar dos aspectes: la profundització i la reflexió.

La seua obra teòrica es mou entre la pedagogia, la filosofia i la sociologia.


Herbart és el fundador de la pedagogia moderna com a disciplina científica, NO com a art d'educar.
Herbart considera que la pedagogia es fundamenta amb:
- la ètica: marca les finalitats (hem d'educar per diferenciar el bé del mal, per exemple)
- la psicologia: ofereix els mitjans.

Primer s'ha de fer pedagogia (espulativa) i després educació.
Primer hi ha l'ensenyament i llavors l'aprenentatge, ja que el primer provoca el segon.

L'aprenentatge té uns passos que l'ensenyament ha de seguir.
Per haver-hi aprenentatge s'ha de poder aplicar.