Un nen britànic de 13 anys té un fill amb la seva parella.

Segons va publicar el passat divendres dia 13 el diari el mundo, un nen britànic de 13 anys va tenir un fill amb la seva parella de tan sols, 15 anys.
" A pesar de su escasa edad, ni Alfie Patten ni Chantelle se plantearon abortar y decidieron seguir adelante cuando descubrieron que estaba embarazada. El tímido muchacho se muestra orgulloso: "Pensé que sería bueno tener un bebé". -explica el diari.

Respecte a aquest fragment, m'agradaria comentar que un nen de 13 anys no està suficientment capacitat psicològicament ni es troba amb condicions per ser pare, bàsicament perquè ell li falten moltes coses per aprendre. Com pot educar un fill seu si ell encara està en un procés d'aprenentatge continu? Aquest nounat es trobarà en unes condicions familiars adequades per al seu creixement? No entenc com els pares dels joves van permetre que l'embaràs seguís endavant saben quina era l'edat dels seus fills respectivament i les condicions amb què es trobaven: adolescents que encara els queden moltes coses per aprendre.

Si tenim en compte que la notícia comenta que cap de les dues famílies dels nous pares es troba en una bona posició econòmica, i que, els pares potser hauran de deixar d'anar a l'escola, possiblement per treure endavant al bebè, no crec que tengui unes condicions massa bones. Ja no tan sols, pel que fa a les coses materials, sinó també a les afectives. Uns pares tan joves no es troben suficientment capacitats per criar un fill, ja que tenen edat per estar amb els amics i jugar i aprendre, anar a l'escola...

Crec que s'hauria d'impartir més l'educació sexual, per evitar problemes tals com aquest. I no tan sols un embaràs, sinó també per prevenir totes les malaties de transmisió sexual. El tema de la sexualitat sempre ha estat una mica tabú, però és important educar-los des de ben petits per a conscenciar-los del que suposa, per intentar que aprenguin, a adoptar o canviar actituds, valors o comportaments.
A banda d'això, també, crec que s'hauria de potenciar més la comunicació amb els pares, per tal que poguessin intervenir una mica amb el seu fill, perquè un nen de 13 anys, en la meva opinió no té edat per tenir relacions sexuals, sinó d'estar jugant, i per tant, crec que només els pares que més atenció mostren als seus fills són capaços d'aturar accions com aquesta.

En conclusió, crec que l'educació sexual és molt important, i que s'imparteixi des de petits. Com que ningú es vol fer càrrec d'això, ens hem d'ocupar de garantir la informació sobre la promoció, prevenció i educació sexual, per tal d'evitar problemes com aquest, ja que un nen de 13 anys, per dir-ho d'alguna manera " no està acabat d'educar" i per tant, no es pot fer càrrec d'una criatura i ser l'encarregat de la seva educació.


Us deixo una pàgina que he consultat on apareix un document sobre l'educació sexual:
http://www.uba.ar/encrucijadas/nuevo/pdf/encrucijadas39n7.pdf



L'enllaç de la notícia perquè la llegiu sencera:
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/13/internacional/1234518936.html


Tonia Martínez.