'El niño con el pijama de rayas'

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, comandant nazi que es destinat a dirigir el camp de concentració d'Auschwitz, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sols no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altra costat de la tanca.


'El niño con el pijama de rayas' tracta un tema transcendent i dolorós en la nostra història recent, no des d'un punt de vista històric ni adult.
L'autor utilitza como a vehicle narratiu, els ulls d'un nen innocent. La clau d'un bon relat es troba amb la manera de contarlo. L'autor opta per un narrador extern omniscient, però el focus narratiu està situat amb el Bruno, que contempla el món a través dels seus ulls.
Contemplar el món amb mirada de nen és un recurs hàbil per desemmascarar les impostures, prejudicis i falsedats dels adults.


“El niño con el pijama de rayas” ens explica una història que poc a poc va progressant, mostrant una ràpida evolució i com canvien els personatges arran d’allò que van trobant. També és una bona forma de veure com, sovint, no tothom és conscient de les circumstàncies que l’envolten, ja siguin persones grans o petites. O bé com no sempre la versió que rebem d’uns fets és una bona explicació d’allò que realment succeeix.
Ens mostra també la visió del pare de Bruno, que té la sang prou freda per dirigir l'extermini de milers de persones innocents, i que al final de la novel·la rep el càstig que quedar-se sense fill per la mateixa causa que ell desitjava a aquests milers de persones: l'exterminació.




Primerament vaig llegir el llibre i després he vist la pel·lícula. Sens dubte em quedo amb la versió del llibre: m'ha emocionat molt més i els detalls que s'hi inclouen són de gran ajuda per a l'evolució del llibre; es guarda fins al més mínim detall i es viu més intensament la història del petit Bruno.
En canvi, en la pel·lícula, com és normal, es salten escenes i passa massa ràpid el temps però el final és commovedor.